Érika Romero i Eric Renom, els dos joves catalans darrere del fenomen Arena Roja, van convertir la seva creativitat i esforç en una marca que connecta amb tota una generació
Actualitzat:
Arena Roja és molt més que una marca de joieria: és una aposta per la creativitat, el disseny atrevit i l'autenticitat. Va néixer gairebé com un somni adolescent i, a poc a poc, s'ha convertit en un projecte sòlid que connecta especialment amb la generació Z. Els seus fundadors, Érika i Eric, ens expliquen com van començar des de zero, amb recursos limitats, com van transformar una idea en un producte real i el que significa construir una marca propera, original i amb personalitat en un mercat tan competitiu com el de la joieria.
- Com va sorgir la idea de crear Arena Roja?
Realment, Arena Roja com a tal —la marca— va començar molt abans del confinament. La vaig crear amb 17 anys, a l'estiu entre batxillerat i la universitat. Sempre he estat emprenedora, m'agrada crear, soc creativa i m'encanten les marques. Així que tenia clar que volia fer alguna cosa, i aquell estiu em vaig enfocar moltíssim a crear un projecte. Què passa? Que jo vaig crear la marca Arena Roja, però no tenia res a veure amb el que és ara. És a dir, feia bosses de mà de ganxet a mà, els decorava amb closques, i encara que mantenia els colors i l'estil que ara té la marca, el producte no tenia res a veure.
- Què va passar després?
Es va acabar l'estiu, vaig començar la universitat i em vaig quedar sense temps per dedicar-me a la marca, així que la vaig deixar aparcada. El 2020, estava parlant amb l'Eric —la meva parella aleshores i ara— i li deia que tenia ganes d'emprendre un projecte. Li vaig comentar que volia reprendre la marca que havia creat l'estiu anterior i continuar amb ella. Però vaig pensar: el producte no es va vendre bé, no vaig fer vendes, no va funcionar... pensaré en un altre.
- I per què joies?
Va sorgir perquè jo no portava res de bijuteria: ni anells, ni braçalets, ni collars. El que em comprava s'espatllava, havia de tirar-ho i tornava a comprar, coses molt barates o, si volia una cosa que durés, havia de gastar més de 100 € o anar-me'n a l'or. Llavors vaig pensar: cal fer alguna cosa perquè jo pugui utilitzar joies que no es posin lletges, que siguin del meu estil i que no costin tant. Veia un buit en el mercat. L'Eric em va dir: "Va, jo t'ajudo, ho fem tots dos i comencem un projecte". I vam mantenir el nom perquè era el meu somni.
- I quin va ser el repte més gran al principi?
Va ser difícil trobar la manera de fer el producte. Vam veure que moltes grans marques havien començat treballant amb un proveïdor de Barcelona que venia peces a diverses marques alhora. Al final, totes competien per preu, i així va ser com vam començar nosaltres. Recordo que anàvem allà i ell ens deia: "Marques com P de Paola van començar amb mi, i vosaltres també esteu començant amb mi. Tant de bo que amb el temps pugueu produir pel vostre compte". Recordo molt això i penso: Ostres, al final ho hem fet realitat!
No tenim por de mostrar que el que és original, 'chunky', gruixut, divertit, també pot ser elegant
fundadira d'Arena Roja
- Quant temps van treballar amb aquell proveïdor?
Vam ser amb ell uns sis mesos, perquè no podíem competir per preu amb altres marques. Vam dir: necessitem fer el nostre. Al final, creem això per dissenyar i crear, no per vendre coses que qualsevol pot vendre.
- I el tema econòmic com el van afrontar?
No teníem la capacitat econòmica per fer una producció ni per pagar el MOQ (quantitat mínima de peces). Així que comencem a reunir diners i ho reinvertíem tot. No gastàvem absolutament res en nosaltres. Recordo el trauma de passar molt de temps sense poder comprar-me res. No teníem sou, no teníem res, i vam tenir la sort de viure a casa dels nostres pares, perquè érem molt joves.
- Vas haver de renunciar a coses personals?
Totalment. No podia donar-me ni un caprici de dir: "Me'n vaig a Zara i em compro un top". No, no, no. Aquells 20 euros preferia invertir-los a la meva marca, m'era igual. I vaig estar així molt de temps. A més, nosaltres sempre som de: "Bé, vaig a Zara a mirar", la qual cosa és un vici que tenim…, allà em vaig sacrificar.-
- Quant temps van estar així?
Tres anys, perquè no podíem comptar amb l'ajuda dels nostres pares; venim d'una família de classe mitjana que no podia ajudar-nos econòmicament a crear un negoci. Vam començar invertint molt poc, perquè érem joves i no teníem gaire, però a poc a poc vam anar construint-lo, fins a arribar on som ara.
- Vau començar amb una inversió molt baixa. Com vau gestionar les primeres despeses?
Sí, comencem amb molt poc: uns 200 euros cada un, en total uns 400–500 euros. Vam comprar una miqueta d'estoc i una mica d'embalatge. De fet, l'embalatge el fèiem a mà amb una màquina de cosir; recordo el meu pare ajudant-me a cosir les bossetes. Dedicàvem més temps a l'embalatge que al producte per si mateix. Així que la nostra primera inversió "seriosa" va ser millorar aquell embalatge per no haver de fer-ho tot manualment i poder centrar-nos més en el producte i a créixer a poc a poc. I cada euro que entrava tornava a l'empresa.
- I ara com esteu gestionant el creixement?
A veure, continua sent molt difícil. Pensava que amb el temps seria més fàcil, però com més factures, més complicat és tot. Cada decisió pesa més: quant invertir en producte, quant en contractacions, en embalatge, en projectes nous… tot requereix estratègia. A més, encara que vaig estudiar màrqueting i investigació de mercats, no tinc formació empresarial com a tal, així que estem aprenent sobre la marxa, sent molt autodidactes.
Jo sempre dic que fem el contrari del que fa qualsevol marca tradicional de joies. No tenim por d'arriscar. No tenim por de mostrar que el que és original, chunky, el gruixut, el divertit, també pot ser elegant. No fa falta ser una persona seriosa per ser elegant, ni una marca distant per transmetre sofisticació. Crec que hi ha una transformació molt forta en el món de les marques: la proximitat cada vegada importa més. Fins ara, les marques de luxe més conegudes sempre han estat molt serioses, molt inaccessibles.
L'Eric, sent un gran dibuixant des de petit, com influeix la teva habilitat artística en el procés creatiu dels dissenys?
El procés creatiu és una mica complex, però per resumir-lo: primer creem un moodboard visual per definir cap a on volem dirigir la campanya i els dissenys. Això ens ajuda que tot l'equip tingui clar el mateix objectiu i vagi alineat visualment. Després, els dissenyadors —tant jo com la resta de l'equip— fem esbossos a llapis. D'aquells esbossos elegim els que més ens agraden i els passem al dissenyador 3D, que els modela en ordinador. A partir d'allà, utilitzem impressores 3D que converteixen aquell arxiu STL en una peça física.
Llavors veiem el producte real per primera vegada i, si cal modificar alguna cosa, ho fem directament aquí a les nostres oficines, on tenim l'àrea de disseny. Una vegada aprovat, enviem l'arxiu al fabricant, que produeix un motlle i ens envia una mostra real amb els materials definitius. Si no ens convenç alguna cosa d'aquella mostra final, el retoquem, repetim el procés amb l'arxiu STL i tornem a imprimir amb la 3D per enviar-lo una altra vegada el fabricant. Quan ja és perfecte i ens encaixa tot, donem pas a la producció a gran escala.
Els dissenyadors fem esbossos a llapis. D'aquests esbossos triem els que més ens agraden i els passem al dissenyador 3D, que els modela a l'ordinador. A partir d'aquí, utilitzem impressores 3D que converteixen aquest fitxer STL en una peça física
- Podeu descriure el procés des de la concepció d'una idea fins a la creació d'una peça final?
Les idees solen sorgir en moments i llocs súper random. Jo sempre dic que les millors idees apareixen quan estàs relaxada i fora de l'oficina. Per això porto sempre una llibreta amb mi, perquè el meu cap no és un lloc segur i m'oblido de tot, així que l'apunto al moment. La meva regla és anotar la primera idea que vingui, per boja que sembli. Vas pel carrer, veus alguna cosa en un fanal i penses una cosa estranya… en comptes de descartar-ho, ho apunto i després ho desenvolupo a l'oficina. Moltes vegades d'allà surt alguna cosa superguai. Per a mi no existeix la "idea boja", existeix la idea autèntica.
- Arena Roja ha aconseguit una gran acollida entre la generació Z. Quins elements creieu que han connectat amb aquest públic jove?
Jo sempre dic que el storytelling és el rei. Cal explicar històries: el bo, el dolent, tot. La connexió emocional és la més forta que pots crear amb algú, i quan toques els sentiments d'una persona, et quedes gravat en la seva ment. Crec que això ho aconseguim explicant tot sobre la marca: anècdotes, victòries, aprenentatges… sent molt propers i transparents. Fins i tot expliquem la història de cada peça: com l'hem creat, en què ens hem inspirat, què hi ha darrere del concepte. Al final, compartim des de la història d'un producte fins a anècdotes amb clients o experiències.
Vam començar amb molt poc: uns 200 euros cadascun, en total uns 400–500 euros. Vam comprar una mica d'estoc i una mica d'embalatge
El nostre estil es basa en accessoris gruixuts: bijuteria i joieria de volum, peces exagerades tant en braçalets, collars com en anells. Sobretot els anells, que solen ser grans i molt protagonistes. A això li sumem la nostra filosofia "més és més": com més peces portis, millor. Més chunky, més personalitat. Per això a les nostres fotos no veuràs mai una mà amb un sol anell; sempre hi ha dos o tres, igual que amb els collars. Creiem que el chunky també pot ser elegant, i aquella combinació —volum, força i elegància— és el que fa únic el nostre estil chunky elegance al mercat.
Mirant al futur, hi ha moltes marques comerç electrònic molt fanfarrones que estan triomfant en xarxes, i nosaltres volem continuar creixent en aquest sentit. Si obríssim una botiga física ara mateix, seria a Madrid, no a Barcelona, perquè allà és on fem la majoria de les comandes; és la ciutat principal dels nostres clients. M'agradaria obrir més botigues físiques a Espanya, a més de la de Madrid. Ciutats com València, Bilbao, Sevilla, Màlaga o fins i tot Cadis estan en els nostres plans. Però per a això necessitem tenir més varietat de producte, perquè no volem ser només una marca de joieria: el nostre objectiu és ser molt més que això.
Font: RAC1
