La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, han assistit a la presentació dels resultats de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2011, elaborat conjuntament amb el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya
L’informe analitza la situació laboral de 36.944 persones graduades el curs 2009-2010, en aspectes com per exemple el tipus de contracte, el salari o les famílies professionals amb major i menor ocupació.
Generalitat de Catalunya
dimarts, 20 de desembre del 2011
dijous, 15 de desembre del 2011
C6. ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ D’UN PETIT ESTABLIMENT COMERCIAL
CONTINGUTS
UD 1: L’empresa
NA1. Elecció de la idea de negoci
NA2. Empresa i entorn
NA3. Forma jurídica de l’empresa
UD 2: Criteris per la constitució d’una empresa
NA1: La distribució comercial
NA2. Investigació comercial en el petit comerç
NA3. Ubicació de l’establiment comercial
NA4. Planificació comercial en el punt de venda
UD 3: Aspectes laborals, fiscals, i comptables de l’empresa
NA1. Comptabilitat en el petit comerç
NA2. Obligacions fiscals
NA3. Recursos humans en l’empresa comercial
UD 5: Finançament del petit comerç
NA1. Aspectes econòmics i finançament del petit comerç
CFGS GESTIÓ COMERCIAL I MÀRQUETING
Comerç i màrqueting
Tècnic superior en Comerç Internacional
Grau superior
2000 hores. (2 cursos acadèmics)
De què treballaras?
Tècnic en comerç exterior, logística i emmagatzematge.
Administratiu dels departaments de comerç, transport i màrqueting internacional.
Tècnic en vendes i compres.
On treballaràs?
En tot tipus d’empreses que tinguin activitats comercials d’exportació o importació.
Què estudiaras?
Tècnic superior en Comerç Internacional
Grau superior
2000 hores. (2 cursos acadèmics)
De què treballaras?
Tècnic en comerç exterior, logística i emmagatzematge.
Administratiu dels departaments de comerç, transport i màrqueting internacional.
Tècnic en vendes i compres.
On treballaràs?
En tot tipus d’empreses que tinguin activitats comercials d’exportació o importació.
Què estudiaras?
| Crèdits | Durada |
| Màrqueting internacional | 150 hores |
| Negociació internacional | 120 hores |
| Gestió administrativa del comerç internacional | 180 hores |
| Emmagatzematge de productes | 90 hores |
| Transport internacional de mercaderies | 90 hores |
| Finançament internacional | 130 hores |
| Mitjans de pagament internacional | 90 hores |
| Aplicacions informàtiques de propòsit general | 120 hores |
| Llengua estrangera en el comerç internacional, anglès | 180 hores |
| Segona llengua estrangera en el comerç internacional | 180 hores |
| Formació i orientació laboral | 60 hores |
| Formació en centres de treball | 350 hores |
| Síntesi | 90 hores |
Accés als estudis universitaris:
Mestre (totes les especialitats).
Diplomat en Biblioteconomia i Documentació.
Diplomat en Ciències Empresarials.
Diplomat en Educació Social.
Diplomat en Estadística.
Diplomat en Gestió i Administració Pública.
Diplomat en Relacions Laborals.
Diplomat en Turisme.
Diplomat en Treball Social.
Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió.
Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes.
CFGM COMERÇ
Comerç i màrqueting
Tècnic en comerç
Grau mijà
1400 hores. (1 curs acadèmic)
De què treballaras?
Encarregat de botiga.
Dependent de botiga.
Representant comercial.
Cap de caixa.
Treballador d’atenció al client en la venda de productes o serveis.
Emmagatzemador.
On treballaràs?
En comerços a l’engròs i al detall, departaments comercials i de magatzem de qualsevol empresa industrial, de serveis, immobiliàries, etc.
Què estudiaras?
Cercador de centres on s'imparteix aquest cicle.
Tècnic en comerç
Grau mijà
1400 hores. (1 curs acadèmic)
De què treballaras?
Encarregat de botiga.
Dependent de botiga.
Representant comercial.
Cap de caixa.
Treballador d’atenció al client en la venda de productes o serveis.
Emmagatzemador.
On treballaràs?
En comerços a l’engròs i al detall, departaments comercials i de magatzem de qualsevol empresa industrial, de serveis, immobiliàries, etc.
Què estudiaras?
| Crèdits | Durada |
| Operacions d'emmagatzematge | 90 hores |
| Tècniques de marxandatge | 90 hores |
| Aparadorisme i publicitat en el punt de venda | 90 hores |
| Tècniques de venda | 90 hores |
| Activitats de venda | 90 hores |
| Administració i gestió d'un petit establiment comercial | 150 hores |
| Aplicacions informàtiques de propòsit general | 90 hores |
| Llengua estrangera | 90 hores |
| Formació i orientació laboral | 60 hores |
| Formació en centres de treball | 410 hores |
| Síntesi | 60 hores |
diumenge, 4 de desembre del 2011
Projeccions com a recurs didàctic
Documental:Coca-Cola vs Pepsi. PM. Anàlisi de les polítiques de màrqueting que realitzen aquestes empreses.
Cine: Els pirates de Sillicon Valley. AGE. Emprenedors de Microsoft i Apple.
Cine: The Company Men. AGE. Crisi del 2008.
Cine: Recursos Humans. AGE. Departament de personal.
Documental: Comprar, tirar, comprar. AGE. MX. Distribució. Capitalisme.
Cine: Super Size Me. AGE. Franquícia. Crítica al tipus de negoci de determinades empreses.
Programa: Emprenedors TV3. AGE. Diferents proves per triar al millor emprenedor.
Programa: Valor afegit TV3. AGE. PM. MX.
Programa: 30 minuts TV3. AGE. PM. MX.
Programa: Cronos TV3. AGE.
Programa: Singulars TV3 Borja Mateo. Anàlisi del mercat immobiliari. AGE
Programa: Singulars TV3 José Maria Gay de Liébana. Deute que t'endeutaràs. AGE. Finançament
Programa: EL aprendiz. La sexta. AGE. Competència per triomfar al món dels negocis
Documental: El poder del diners. Documentos TV TV2. AGE. Som racionals o irracionals davant decisions econòmiques
Cine: Els pirates de Sillicon Valley. AGE. Emprenedors de Microsoft i Apple.
Cine: The Company Men. AGE. Crisi del 2008.
Cine: Recursos Humans. AGE. Departament de personal.
Documental: Comprar, tirar, comprar. AGE. MX. Distribució. Capitalisme.
Cine: Super Size Me. AGE. Franquícia. Crítica al tipus de negoci de determinades empreses.
Programa: Emprenedors TV3. AGE. Diferents proves per triar al millor emprenedor.
Programa: Valor afegit TV3. AGE. PM. MX.
Programa: 30 minuts TV3. AGE. PM. MX.
Programa: Cronos TV3. AGE.
Programa: Singulars TV3 Borja Mateo. Anàlisi del mercat immobiliari. AGE
Programa: Singulars TV3 José Maria Gay de Liébana. Deute que t'endeutaràs. AGE. Finançament
Programa: EL aprendiz. La sexta. AGE. Competència per triomfar al món dels negocis
Documental: El poder del diners. Documentos TV TV2. AGE. Som racionals o irracionals davant decisions econòmiques
dilluns, 28 de novembre del 2011
El negoci del deute
La factura dels anys de creixement a base de crèdit ha arribat. La podrem pagar? I com desmuntem 30 anys d'economia financera sense que ens caigui tot l'edifici al damunt?
30 minuts
TV3
30 minuts
TV3
dimecres, 23 de novembre del 2011
La veritat sobre el mercat immobiliari
Borja Mateo a singulars
Borja Mateo és llicenciat en Dret Econòmic i un expert en mercat immobiliari. El seu llibre "La verdad sobre el mercado immobiliario español" aporta dades inèdites sobre les dimensions de la crisi immobiliària espanyola. Ha treballat durant anys en un dels bancs més importants d'Alemanya, i coneix molt bé i des de dins com funciona el sector financer espanyol i europeu.
www.tv3.cat
Borja Mateo és llicenciat en Dret Econòmic i un expert en mercat immobiliari. El seu llibre "La verdad sobre el mercado immobiliario español" aporta dades inèdites sobre les dimensions de la crisi immobiliària espanyola. Ha treballat durant anys en un dels bancs més importants d'Alemanya, i coneix molt bé i des de dins com funciona el sector financer espanyol i europeu.
www.tv3.cat
dimarts, 22 de novembre del 2011
dilluns, 14 de novembre del 2011
dijous, 3 de novembre del 2011
Nous estils de vida
Activitat:
Recerca per internet aquestos nous segments d'estils de vida:
- Yuppies
- BoBos
- Lats
- Dinkies
- Altres...
Generació JASP
Criteris de segmentació:
- Generals: no tenen relació amb el producte
- Específics: tenen relació amb el producte
- Objectius: fàcils de quantificar
- Subjectius: difícils de quantificar
Reportatge
- Generals: no tenen relació amb el producte
- Específics: tenen relació amb el producte
- Objectius: fàcils de quantificar
- Subjectius: difícils de quantificar
Reportatge
divendres, 7 d’octubre del 2011
Steve Jobs i el màrqueting
Entreu a la pàgina de tve (teniu un enllaç) i analitzeu els diferents continguts. A més contesteu a les preguntes següents:
Qui és Steve Jobs?
És un gran innovador o un gran venedor? o un artista com es considerava ell?
Quines necessitats va crear en els consumidors? Explica-les.
Frases cèlebres
Què opines del discurs de Steve en Stanford?
Quins significats se li donen al logo de Apple?
www.rtve.es
elpais.com
dilluns, 3 d’octubre del 2011
divendres, 23 de setembre del 2011
dimecres, 7 de setembre del 2011
dimarts, 26 de juliol del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
L'audiència valora més TVE des que no té publicitat
Un estudi de les TV privades ratifica la seva lluita per eliminar els espots de les públiques
El treball no planteja si la imatge de les televisions comercials s'ha deteriorat
Divendres, 4 de març del 2011
Després d'un any sense anuncis, RTVE encara no sap si el seu sistema de finançament sense publicitat és legal per a la UE, i ja reconeix un forat d'entre 40 i 50 milions d'euros. Però nou de cada 10 teleespectadors considera que la tele estatal ha millorat des de la supressió dels espots. Això és l'important, almenys per a la Unió de Televisions Comercials Associades (Uteca), patronal de les televisions privades que ahir va fer públic un estudi que corroborava un dels seus plantejaments per eradicar la publicitat de TVE: una televisió sense talls publicitaris agrada més.
Segons aquest estudi de l'empresa Random, el 86,7% dels espanyols valoren positivament la supressió de la publicitat a la TVE, i un 80,1% es declara satisfet amb els seus efectes, que són, entre altres, poder veure «programes i pel·lícules sense interrupcions», «saber millor quan comença i acaba un espai» i no haver d'aguantar missatges «avorrits» i «molestos».
Un 59% dels entrevistats també apunten que la supressió de la publicitat a TVE ha perjudicat les televisions privades. Donat que aquestes han augmentat els seus guanys
-precisament per recollir els prop de 500 milions d'euros que facturava a l'any TVE-, aquest perjudici assenyalat pels enquestats ha de referir-se a la imatge que projecten les privades. Però l'estudi no dóna dades sobre la imatge i la valoració que l'audiència té ara de les televisions de la Uteca. L'important per Alejandro Echevarría, president de la Uteca i Tele 5, és que l'eliminació de la publicitat a TVE «que va decidir el Govern ha sigut beneficiosa per a tothom».
Segons Echevarría, aquesta decisió ha servit «perquè el sector audiovisual no faci fallida». «Si no s'hagués pres aquesta mesura, estaríem tots en una situació molt delicada». El president va apuntar que, des que TVE ja no fixa tarifes «per sota dels preus del mercat», el valor de l'anunci ha pujat i ha arribat, malgrat la crisi, als «nivells de l'any 2007». Això sí, té clavada l'espina dels drets de la Champions League, adquisició de TVE i TV-3 que Echevarría va insistir que és il·legal i que portarà davant dels tribunals.
El treball no planteja si la imatge de les televisions comercials s'ha deteriorat
Divendres, 4 de març del 2011
Després d'un any sense anuncis, RTVE encara no sap si el seu sistema de finançament sense publicitat és legal per a la UE, i ja reconeix un forat d'entre 40 i 50 milions d'euros. Però nou de cada 10 teleespectadors considera que la tele estatal ha millorat des de la supressió dels espots. Això és l'important, almenys per a la Unió de Televisions Comercials Associades (Uteca), patronal de les televisions privades que ahir va fer públic un estudi que corroborava un dels seus plantejaments per eradicar la publicitat de TVE: una televisió sense talls publicitaris agrada més.
Segons aquest estudi de l'empresa Random, el 86,7% dels espanyols valoren positivament la supressió de la publicitat a la TVE, i un 80,1% es declara satisfet amb els seus efectes, que són, entre altres, poder veure «programes i pel·lícules sense interrupcions», «saber millor quan comença i acaba un espai» i no haver d'aguantar missatges «avorrits» i «molestos».
Un 59% dels entrevistats també apunten que la supressió de la publicitat a TVE ha perjudicat les televisions privades. Donat que aquestes han augmentat els seus guanys
-precisament per recollir els prop de 500 milions d'euros que facturava a l'any TVE-, aquest perjudici assenyalat pels enquestats ha de referir-se a la imatge que projecten les privades. Però l'estudi no dóna dades sobre la imatge i la valoració que l'audiència té ara de les televisions de la Uteca. L'important per Alejandro Echevarría, president de la Uteca i Tele 5, és que l'eliminació de la publicitat a TVE «que va decidir el Govern ha sigut beneficiosa per a tothom».
Segons Echevarría, aquesta decisió ha servit «perquè el sector audiovisual no faci fallida». «Si no s'hagués pres aquesta mesura, estaríem tots en una situació molt delicada». El president va apuntar que, des que TVE ja no fixa tarifes «per sota dels preus del mercat», el valor de l'anunci ha pujat i ha arribat, malgrat la crisi, als «nivells de l'any 2007». Això sí, té clavada l'espina dels drets de la Champions League, adquisició de TVE i TV-3 que Echevarría va insistir que és il·legal i que portarà davant dels tribunals.
Font:www.elperiodico.cat
dissabte, 30 d’abril del 2011
divendres, 29 d’abril del 2011
dimecres, 13 d’abril del 2011
dimarts, 5 d’abril del 2011
dimarts, 29 de març del 2011
Gestha ve "necesario" el plan de empleo sumergido porque 245.000 millones escapan al fisco cada año
No ve eficaces las amnistías y critica que suponen un "agravio comparativo" sobre las rentas del trabajo sujetas al control
MADRID, 25 Mar. (EUROPA PRESS) -
El colectivo de Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha) ve "necesario" el plan de empleo sumergido anunciado por el Gobierno, dado que en España 245.000 millones de euros escapan al control del fisco cada año.
En un comunicado, Gestha valora el nuevo plan de lucha contra la economía sumergida, ya que afirma que las distintas bolsas de dinero negro suponen una "auténtica lacra" para las arcas públicas, pero también para el conjunto de la sociedad española.
"Esta medida es especialmente necesaria en un país como España, donde la tasa de fraude se sitúa en el 23,3% del PIB, diez puntos por encima de la media de los países de nuestro entorno, como Alemania o Francia, lo que se traduce en unos 245.000 millones de euros anuales que escapan del control del Fisco", subraya.
En opinión de este colectivo, la aplicación de medidas adecuadas para atajar la economía sumergida permitiría aumentar la recaudación en 38.500 millones de euros anuales, lo que a su vez contribuiría a recortar el déficit del conjunto de las administraciones en torno a un 40%.
Con el objetivo reducir la economía sumergida, los técnicos de Hacienda proponen actuar en cuatro frentes: mejorar la colaboración entre las distintas administraciones con la creación de una base de datos compartida; aumentar la responsabilidad de los técnicos en el control del fraude y la evasión fiscal a través creación de un Cuerpo Superior Técnico de Hacienda; cuantificar periódicamente la economía sumergida mediante estudios y estimaciones plurianuales y, finalmente, garantizar el control parlamentario para fijar el objetivo de reducción del fraude.
EN CONTRA DE AMNISTÍAS.
Por otro lado, Gestha considera que la aplicación de amnistías fiscales para hacer aflorar la economía sumergida no es la herramienta adecuada para hacer emerger las bolsas de dinero negro, como demuestran los resultados de las regularizaciones emprendidas a lo largo de las pasadas décadas.
A juicio de Gestha, ninguna de las amnistías aprobadas anteriormente, como las de 1984 y 1991, fueron realmente eficaces a la hora de evitar el fraude debido a que no se corrigieron los defectos de gestión que, a la larga, permiten que esta práctica siga produciéndose.
Además, indica que este tipo de actuaciones suponen un "agravio comparativo" hacia los asalariados y las rentas de trabajo que se encuentran bajo el control de la Agencia Tributaria, en lugar de concentrar sus investigaciones en los principales focos de economía sumergida, como las operaciones de compraventa inmobiliaria de carácter especulativo o aquellos profesionales liberales que trabajan por su cuenta y que, en ocasiones, no emiten facturas por sus honorarios completos.
Fuente: Europapress.es
MADRID, 25 Mar. (EUROPA PRESS) -
El colectivo de Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha) ve "necesario" el plan de empleo sumergido anunciado por el Gobierno, dado que en España 245.000 millones de euros escapan al control del fisco cada año.
En un comunicado, Gestha valora el nuevo plan de lucha contra la economía sumergida, ya que afirma que las distintas bolsas de dinero negro suponen una "auténtica lacra" para las arcas públicas, pero también para el conjunto de la sociedad española.
"Esta medida es especialmente necesaria en un país como España, donde la tasa de fraude se sitúa en el 23,3% del PIB, diez puntos por encima de la media de los países de nuestro entorno, como Alemania o Francia, lo que se traduce en unos 245.000 millones de euros anuales que escapan del control del Fisco", subraya.
En opinión de este colectivo, la aplicación de medidas adecuadas para atajar la economía sumergida permitiría aumentar la recaudación en 38.500 millones de euros anuales, lo que a su vez contribuiría a recortar el déficit del conjunto de las administraciones en torno a un 40%.
Con el objetivo reducir la economía sumergida, los técnicos de Hacienda proponen actuar en cuatro frentes: mejorar la colaboración entre las distintas administraciones con la creación de una base de datos compartida; aumentar la responsabilidad de los técnicos en el control del fraude y la evasión fiscal a través creación de un Cuerpo Superior Técnico de Hacienda; cuantificar periódicamente la economía sumergida mediante estudios y estimaciones plurianuales y, finalmente, garantizar el control parlamentario para fijar el objetivo de reducción del fraude.
EN CONTRA DE AMNISTÍAS.
Por otro lado, Gestha considera que la aplicación de amnistías fiscales para hacer aflorar la economía sumergida no es la herramienta adecuada para hacer emerger las bolsas de dinero negro, como demuestran los resultados de las regularizaciones emprendidas a lo largo de las pasadas décadas.
A juicio de Gestha, ninguna de las amnistías aprobadas anteriormente, como las de 1984 y 1991, fueron realmente eficaces a la hora de evitar el fraude debido a que no se corrigieron los defectos de gestión que, a la larga, permiten que esta práctica siga produciéndose.
Además, indica que este tipo de actuaciones suponen un "agravio comparativo" hacia los asalariados y las rentas de trabajo que se encuentran bajo el control de la Agencia Tributaria, en lugar de concentrar sus investigaciones en los principales focos de economía sumergida, como las operaciones de compraventa inmobiliaria de carácter especulativo o aquellos profesionales liberales que trabajan por su cuenta y que, en ocasiones, no emiten facturas por sus honorarios completos.
Fuente: Europapress.es
divendres, 25 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
divendres, 18 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
dilluns, 21 de febrer del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)